Tasca 1.1

I ara sí, aquesta és la bona (i la llarga, ;)): Ha arribat l'hora de presentar en públic (no per primera vegada, tot sigui dit) la meva experiència en ensenyament de llengües.

Tranquils, després d'estar temptat de presentar la versióCorregidayAumentada, m'he decidit per fer-ne una versió resumida i més passable (a fi de comptes ja fa estona que he perdut el títol de Blog profund, jeje).

O sigui que com passa amb tota història que no intenta ser bona, però no vol perdre la tradició...

TOT VA COMENÇAR...

A l'escola, on si no. Tot i que si us he de ser franc, de fet va començar en una festa d'aniversari d'una amiga de l'escola. No us podeu imaginar la cara de préssec aigualit que van posar els seus pares quan després de preguntar-me a quina hora em passarien a buscar els pares, els vaig etzibar tot cofoi i confiat: “a tres cuartos de ocho”. Va ser llavors que per primera vegada em vaig adonar que el castellà i el català tenien força coses en comú i a la vegada no s'assemblaven en gairebé res (coses que passen; il faut pas s'en tenir pour ça, mon vieux, com diria l'amic Hugo).

Després d'aquesta magnífica planxa en tres dits d'aigua (l'amiga no em va tornar a mirar mai més igual) i de provar d'elaborar una teoria morfosintàctica translingüística (si gat es “gato”, gos és “goso”, oi mama?? ; No cal que us digui que encara riu ara), vaig veure clara la meva vocació. Aprendre llengües (éssers metamòrfics, sorprenents i imprevisibles) i arribar a entendre algun dia el perquè de les seves diferències i el seu poder es va convertir en un objectiu de vida.

Les circumstàncies van facilitar (com tantes vegades) que tingués l'oportunitat de posar-me a prova en aquest camp. A l'escola després del català i el castellà va venir el francès i els pares van insistir perquè m'apuntés a l'acadèmia d'anglès (la qual cosa he agraït sempre), en la qual vaig acabar obtenint una robusta formació de caire formal en aquesta darrera llengua (en tinc uns records excel·lents).

Més tard, en l'etapa de BUP (fins a 2n de) i Batxillerats vaig poder combinar l'aprofundiment de l'anglès i el francès a l'escola mateix, moment que vaig aprofitar per obtenir títols oficials, ben de moda en aquell moment. A més a 1r de Batxillerat vaig incorporar el rus al cabàs de la mà de la meva veïna i, més tard en una acadèmia i fins a l'EOIBD.

Ja ho veieu, espero que no s'us hagi fet massa pesat ni indigest. Teniu tot el meu permís per deixar de llegir, si ho creieu convenient; faltaria plus!! Ara, el que ve a continuació és realment curiós i no us recomano que us ho perdeu. Fins a la propera nota mental, doncs. Ci yU leite!!!

Tasca 1

Què espero (esperava) de l'assignatura?

L'assignatura em sembla molt interessant. N'espero força, sobretot tenint en compte que la considero una rara avis dins d'aquesta llicenciatura de caire eminentment formalista i computacional.

Ja feia de temps que tenia ganes de fer-la i d'aprendre'n tot el que pogués. I és que, des de sempre, però sobretot després de començar a fer classes particulars als meus alumnes de batxillerat (i d'això ja en fa uns 6 anys) m'he sentit fascinat per l'ensenyament en general i pel de llengües en particular (no puc deixar de pensar que la docència és una de les opcions clares com a traductor, la qual cosa, d'altra banda, m'abelleix i molt).

De la mateixa manera, considero que tot el que gira entorn de de les teories pedagògiques és d'allò més important a l'hora d'entendre què passa dia a dia al nostre entorn. I és que, és clar, aquestes teories versen i estructuren la base sobre la qual se sustenta qualsevol societat; l'educació i la formació dels seus membres.

És per tot això que m'agradaria que aquesta assignatura em proporcionés els elements teòrics necessaris amb què confrontar la meva experiència personal en el món de la docència, tant pel que fa al meu paper d'estudiant com al de professor.

Amb tot, comptat i debatut, tots nosaltres som, hem estat i serem professors de llengües (ja siguin maternes o estrangeres). Tot plegat costa de creure, però cada dia aprenem o recordem paraules noves que havíem deixat de tenir presents. Així, contínuament enfortim el nostre coneixement del vocabulari (fins i tot de la nostra llengua materna) amb la nostra actuació lingüística (la performance chomskyana, si em permeteu ;). I això ens converteix en professors i aprenents potencials d'ensenyament de llengües i per això és important que coneguem les interioritats d'aquesta disciplina que ens toca de prop inevitablement i flagrant.