Tasca 1.1

I ara sí, aquesta és la bona (i la llarga, ;)): Ha arribat l'hora de presentar en públic (no per primera vegada, tot sigui dit) la meva experiència en ensenyament de llengües.

Tranquils, després d'estar temptat de presentar la versióCorregidayAumentada, m'he decidit per fer-ne una versió resumida i més passable (a fi de comptes ja fa estona que he perdut el títol de Blog profund, jeje).

O sigui que com passa amb tota història que no intenta ser bona, però no vol perdre la tradició...

TOT VA COMENÇAR...

A l'escola, on si no. Tot i que si us he de ser franc, de fet va començar en una festa d'aniversari d'una amiga de l'escola. No us podeu imaginar la cara de préssec aigualit que van posar els seus pares quan després de preguntar-me a quina hora em passarien a buscar els pares, els vaig etzibar tot cofoi i confiat: “a tres cuartos de ocho”. Va ser llavors que per primera vegada em vaig adonar que el castellà i el català tenien força coses en comú i a la vegada no s'assemblaven en gairebé res (coses que passen; il faut pas s'en tenir pour ça, mon vieux, com diria l'amic Hugo).

Després d'aquesta magnífica planxa en tres dits d'aigua (l'amiga no em va tornar a mirar mai més igual) i de provar d'elaborar una teoria morfosintàctica translingüística (si gat es “gato”, gos és “goso”, oi mama?? ; No cal que us digui que encara riu ara), vaig veure clara la meva vocació. Aprendre llengües (éssers metamòrfics, sorprenents i imprevisibles) i arribar a entendre algun dia el perquè de les seves diferències i el seu poder es va convertir en un objectiu de vida.

Les circumstàncies van facilitar (com tantes vegades) que tingués l'oportunitat de posar-me a prova en aquest camp. A l'escola després del català i el castellà va venir el francès i els pares van insistir perquè m'apuntés a l'acadèmia d'anglès (la qual cosa he agraït sempre), en la qual vaig acabar obtenint una robusta formació de caire formal en aquesta darrera llengua (en tinc uns records excel·lents).

Més tard, en l'etapa de BUP (fins a 2n de) i Batxillerats vaig poder combinar l'aprofundiment de l'anglès i el francès a l'escola mateix, moment que vaig aprofitar per obtenir títols oficials, ben de moda en aquell moment. A més a 1r de Batxillerat vaig incorporar el rus al cabàs de la mà de la meva veïna i, més tard en una acadèmia i fins a l'EOIBD.

Ja ho veieu, espero que no s'us hagi fet massa pesat ni indigest. Teniu tot el meu permís per deixar de llegir, si ho creieu convenient; faltaria plus!! Ara, el que ve a continuació és realment curiós i no us recomano que us ho perdeu. Fins a la propera nota mental, doncs. Ci yU leite!!!