Psico(analitzem-nos) la llengua

No sóc partidari de les teories freudianes, però m'ha semblat un títol prou suggerent ;) Anem al gra, però, que de fet no és tan gra(n) com això. Acabarem de pressa. I és que quan es tract de parlar de les classes de llengua a què he assistit arribo a un quòrum incontestable. Totes han tingut una mica de tot. Sí, fins i tot pel que fa als enfocaments lingüístics i pedagògics. De fet, em sembla que és inevitable. Les personaes som experimentadores per naturalesa i, si hem de ser francs, els professors de llengua més encara.

És per això que em costa de recordar explícitament (o fer-ne una anàlisi a posteriori) els materials i les tècniques utilitzats pels diversos professors a les sessions de classe. Això sí, en general puc dir que he participat sempre d'una concepció humanista de l'ensenyament, més centrada en el desenvolupament d'habilitats comunicatives que en el del treball pur i dur de la gramàtica (descriptiva o prescriptiva) de la llengua en qüestió.

En totes aquestes classes els professors han tendit sempre a fer un treball de grup. S'han interessat sempre per generar un ambient de convivència més enllà de la pràctica silent que requereix l'estudi entès des d'un punt de vista més conductista. A més, en tot moment han vetllat perquè el grup es trobés a gusta a la classe tant pel que fa als continguts i les ensenyances que s'hi impartien com quant a l'espai classe i la utilitat que es donava als seus components i espais diferents.

En definitiva, em considero fill d'una generació immersa en el socioconstructivisme amb una gran capacitat per al treball conjunt i una gran facilitat per a l'adaptació a l'espai-temps de les complexes relacions humanes que implica la vida en societat. Si mai he de ser professor, m'agradaria trnasmetre aquesta idea als meus alumnes. L'important no és qui o com ensenya, sinó fins a quin punt estàs disposat a deixar que aquella persona t'ensenyi alguna cosa.

L'ensenyament és compartir i és confiança. Cal reconèixer-se ignorant abans de poder demostrar al mestre que podem corregir qualsevol de les comes en què inevitablement s'equivoca. I quan això passa ja no és una correcció, sinó la voluntat de compartir una experiència d'ensenyança mútua i de creixement coordinat.