El segon exemple de professor emblemàtic és el professor d'anglès que vaig tenir a la Université de Marne la Vallée (Paris). El que més greu em sap és no poder-ne recordar el nom... (mala memòria, ye know;)
Després de sis anys estudiant anglès i amb un any d'experiència a la carrera de traducció vaig tenir l'opoortunitat de descobrir l'autèntic ensenyament de l'anglès com a llengua estrangera. Ei!! Dir que abans d'això no havia après gens d'anglès seria desorbitat i fins a cert punt injust, però no puc negar que amb aquell professor natiu que ensenyava anglès als francesos (quin humor, eh ,)) vaig adonar-me de dues coses importants:
- L'ensenyament és voluntat i tècnica.
- La tècnica d'un bon pedagog supera amb escreix la posada en pràctica de la freda teoris lingüística.
El tercer exemple em duu a parlar de la importància de viure l'ensenyament al màxim. El meu professor d'Advanced i Proficiency de l'acadèmis d'anglès vivia i feia viure amb intensitat cadascuna de les seves classes. En Duncan; un "jovencell" de trenta llargs amb moltes ganes d'ensenyar i moltes més d'aprendre.
I és que després de córrer per mig món (del Carib a Austràlia) vivia amb una intensitat inaudita l'oportunitat de pagar-se la seva experiència catalana (estudis formals inclosos) tot fent el que més li agradava; transmetre coneixemnets i experiència de vida. Gràcies a ell vaig descobrir que l'honestedat i l'honradesa són qualitats indiscutible i imprescindibles per a un professional de l'ensenyament, les quals cal valorar al mateix nivell que la formació lingüística i pedagògica més sublim.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario