Aules: classes i tipus

En general, sempre he fet classe en el mateix tipus d’aules. Ni tan sols, quan estava a l’acadèmia d’anglès, em va donar la sensació que no havia sortit de l’escola. Tot era sempre igual, cadires amb pupitre, una pissarra (blanca o negra; guix o marker) i un armari de les meravelles que sempre contenia el mateix: televisor, vídeo i algun tipus de reproductor musical, tot i que això ja era un pèl més itinerant; de fet, en algun moment va arribar a constituir un luxe asiàtic, ye know? ;)

De totes maneres des que de petit vaig llegir en un conte que una escola es pot improvisar en qualsevol lloc en què la gent estigui disposada a aprendre (fins en un clar del bosc, com en el conte), sempre he pensat que el constitueix una bona classe no són els mobles sinó la gent que la pobla. I, en aquest aspecte, he de dir que he tingut molta sort amb els meus companys i, com ja us explicava, amb els meus professors. Fet i fet, el més important és que la gent estigui atenta a classe, que pari atenció i, sobretot, que creï un ambient propici per a l’ensenyament i l’aprenentatge.

Aquesta convicció sobre la capacitat de desenvolupar una classe sense massa recursos, se m’ha demostrat tant en la pell del professor com la de l’estudiant. Així, no em va caldre més que una professora entregada i un llibre ple de textos curiosos sobre l’antiga URRSS, per començar a aprendre rus. De la mateixa manera, com a professor d’anglès en unes colònies en què el material sí que acostuma a ser un luxe, acabes treballant de la millor manera que pots (per no dir de qualsevol manera); els que hi heu estat (summercamps forever) ja sabeu com arriba a ser de difícil agafar un tros de planxa blanca, un marker que no tira ni a la de tres i una horda de marrecs despistats que només pensen en l’snack de mig matí ;)) Tot un panorama. I, tot i així, te n’acabes sortint, jeje.

Ara, seriosament. La millor classe és sempre aquella que no oprimeix. Finestres i aire fresc. Ha de permetre una bona visió de la pissarra i dels elements audiovisuals per part de tothom i que permeti al professor de moure-s’hi lliurement. M’agraden les pissarres com a element que contribueix a centrar l’atenció de l’audiència (estudiants) i, en general, em malfio de l’ús exclusiu del powerpoint. En aquest aspecte el faria servir més com a un element d’interacció (projecció d’un cloze que es pugui complementar directament a la pissarra) abans que com a element conductor de la teoria que s’ha decidit impartir.

I això és el que us puc dir de les aules en què estat, les classes que hi he fet o rebut i els tipus de gent que les poblaven.