Teacher, teacher...!! (sic(k).)

Els que han estat de colònies fent de "teachers" reconeixeran aquesta magnífica i perfectament extesa proferència. I és que darrera d'un professor (ja sigui el millor o el pitjor) sempre trobarem un conjunt d'individus famèlics d'atenció i protagonisme (inevitable); els estudiants, alumnes, pupils (whatever that means ;). Per això em costarà tant de fer una crítica dels meus professors. De fet, el que faré és destacar aquells que he pres coma a model a l'hora de dur a terme la meva tasca coma a formador (sobretot en el cas d'aquests petits energúmens de les colònies i els summercamps; ei!! amb tot el carinyu del món ,)))

Comptat i debatut i sense ànim d'oblidar-me dels que els han precedit en moltes altres disciplines, destacaré l'exemple de tres professors que per a mi han estat paradigmàtics:

Elena Zvereva (rus; la il·lusió d'ensenyar i d'aprendre)
Duncan (anglès; carpe diem)
El professor d'anglès de l'Erasmus a França (La tècnica com a fonament)

Iep!! No us penseu que amb això he acabat; ni molt menys. Tots ells es mereixen les paraules que segueixen i moltes més. O sigui que no perdem el temps i deixeu que us expliqui perquè els he triat...

Tots ells són professors que em van ensenyar que aprendre és, en primer lloc i en tot moment, compartir una experiència de maduració i enriquiment mutu. Per reblar el clau sobre aquest punt diré que amb el temps m'he adonat que el bon professor no depèn únicament d'ell mateix i de la seva formació (per més extensa i complerta que sigui), sinó que és una realitat que s'inscriu dins d'un context situacional personal, espacio-temporal i transcendent, el pilar del qual és la voluntat de l'alumne de ser instruït.

Entorn d'aquestes reflexions m'agradaria presentar-vos les següents experiències i, molt especialment les persones amb qui he compartit aquests moments de plenitud personal.

Començaré parlant-vos de la meva veïna, la meva professora de rus (després n'hi ha hagut d'altres, de les quals també he après moltíssim; però d'ella sempre en guardaré un record molt sentit i molt profund), la meva primera professora de rus. Amb ella vaig descobrir el plaer de l'ensenyament i una de les lliçons més importants quant a l'aprenentatge de llengües: "l'important no és parlar bé, sinó decidir-se a parlar". Va ser un enesenyament fonamentat a parts iguals en, d'una banda, els ensenyaments freds i estèrils que projectava un implacable manual de llengua russa de l'època soviètica i, de l'altra, en l'alè de vida i de passió amb què ella parlava de la seva terra, la seva llengua, la seva història i la seva cultura.

Amb ella vaig aprendre una de les lliçons més importants de l'ensenyament en general: ensenyar vol dir transmetre una experiència de vida, independentment d'allò que s'eensenyi. De fet, moltes vegades el tema és el més irrellevant.

Moltes gràcies per sempre, dorogaia prepodavatielnitsa Elena Zvereva

(+ teachers al post següent)